EL DESPERTAR DE LESTER BURNHAM

VISITA 'http://www.dreamworks.com/ab/' [© 1999 DreamWorks SKG]

Un comentari a propòsit d’AMERICAN BEAUTY, de Sam Mendes.

Direcció: Sam Mendes.
País: USA.
Any: 1999.
Durada: 122 min.
Intèrprets: Kevin Spacey (Lester Burnham), Annette Bening (Carolyn Burnham), Thora Birch (Jane Burnham), Wes Bentley (Ricky Fitts), Chris Cooper (Coronel Fitts), Mena Suvari (Angela Hayes).
Guió: Alan Ball.
Fotografia: Conrad L. Hall.
Muntatge: Tariq Anwar i Christopher Greenbury.
Música: Thomas Newman.
Disseny de producció: Naomi Shohan.

Lester Burnham és un home que dorm, algú que sembla tenir-ho tot –una llar luxosa, una muller atractiva, una sana filla adolescent, i una feina digna- però que és conscient que al seu voltant tot és façana i que les aparences amaguen una família que l’odia, una tasca vàcua per a una empresa per a la qual ell no és més que una peça substituïble, fins i tot prescindible, de l’engranatge que la fa funcionar, i un futur sense fites de cap mena. El protagonista es considera un mort en vida: tot i que és conscient de la buidor de la seva existència, adopta una actitud ataràctica i apàtica, caracteritzada pel tedi i per la més absoluta indiferència davant de qualsevol fenomen. American Beauty és la narració d’un despertar, el relat de com Lester aconsegueix imbuir la vida de significat en redescobrir la bellesa.

En la vida de Lester no hi ha res que resulti més emocionant en tot el dia que lliurar-se a activitats onanístiques sota la dutxa matinal. Això és així fins que Lester coneix Angela Hayes, una jove superficial i provocativa -amiga de la seva filla Jane- que desencadena la seva imaginació i la seva luxúria en somnis coronats pels pètals de les roses que la seva muller cultiva (que són les que donen títol a la pel·lícula; “american beauty” és el nom d’una varietat floral obtinguda mitjançant la selecció genètica i caracteritzada per una bellesa esponerosa i per la manca d’espines). Les roses i el color vermell es converteixen en el símbol de la bellesa i de l’accés a allò més líric que es troba entre el somni i la realitat (la porta de la llar dels Burnham, la sang….). És a partir d’aquest moment, empès per visions oníriques i somnis de vigília, que Lester comença a fer quelcom per modificar la seva vida.

En l’empresa d’aquest camí també hi té molt a veure Rick Teetz, el fill de la peculiar família que acaba d’instal·lar-se al costat de la casa dels Burnham. El jove Rick, algú que, per damunt de totes les coses, és capaç d’apreciar la bellesa més efímera i malda per capturar-la en la mesura d’allò possible amb la seva càmera de vídeo- adopta un paper gairebé xamànic: ofereix a Lester la substància que li facilitarà el trànsit metafísic a un estadi de consciència alterada que, paradoxalment, el mena a la lucidesa. Un acte que esdevé, pràcticament, un ritu iniciàtic. Lester, com una papallona, trenca el capoll en el qual es trobava empresonat dormint un son letàrgic. Aquesta eclosió personal es tradueix en l’adopció d’un paper actiu, enlloc del d’espectador de la pròpia vida.

Lester trenca la rutina que l’asfixiava: s’autoacomiada de la seva feina i se’n va a treballar a una hamburgueseria (de nom significatiu: “Mr. Smiley”, o “Sr. Rialler”), gosa alçar la veu a la seva dona, enlloc de deixar-se vexar, com feia quotidianament, mira de posar solució al distanciament amb la seva filla, i decideix cuidar el seu cos, fent cas de la màxima clàssica “mens sana in corpore sano”.

D’aquesta manera, Lester canvia prou les coses per esdevenir l’artífex del seu propi destí. Hi ha qui trunca dràsticament aquesta possibilitat, però. El pare de Rick –un dèspota neonazi que tracta el seu fill amb disciplina marcial, però que és, alhora, un reprimit- creu, erròniament, que Rick i Lester mantenen una relació., i decideix que farà pagar el seu veí per haver corromput el jove.

El viatge intel·lectual del darrer any de la vida de Lester fa que aquesta cobri sentit, el tret que acaba amb la vida del protagonista no li arravata aquest significat. Al contrari, serveix perquè finalment tots aquells que havien fantasiejat amb la possibilitat d’assassinar-lo (la seva muller, la seva filla, i fins i tot el jove Rick) s’adonin del paper de Lester en les seves vides respectives. Per això podem dir que el sentit de la recerca de Lester transcendeix la seva pròpia mort i el converteix en heroi. És significatiu que sigui la veu d’un Lester que ens parla des del més enllà la que ens ha servit el relat pòstum del seu trajecte.

Joan-Albert Ros

Anuncis

2 Respostes to “EL DESPERTAR DE LESTER BURNHAM”

  1. marina Says:

    Aquest comentari ens a ajudat molt a unes amigues i a mi per fer un treball sobre aquesta pel·lícula. Gent com tu que fa aquests comentaris ens van molt be.

  2. Hola, Marina.
    En realitat, és un comentari que vaig fer per a una assignatura de Comunicació Audiovisual, i vaig tenir bona nota. M’alegro que us hagi fet servei el comentari de la pel·lícula American Beauty, de Sam Mendes. Confio que, almenys, m’hagueu referenciat en la webgrafia del treball i espero que no l’hagueu copiat, eh. (;P)
    Gràcies per haver fet el comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: