ENTRE GUAPOS ENS ENTENEM [Especial UCE]

VISITA http://www.quimiportet.com/' [© Quimi Portet 2005; fotografia © Xavier Mercadé 2005]

A propòsit de l’espectacle extraterrestre de Quimi Porteti l’Orquestra Revolucionària dels Soviets del Golf de Sant Jordi a la Plaça de la Vila de Prada [20 d’agost, 9 del vespre – Universitat Catalana d’Estiu 2005 – XXXVIIa edició].

Guitarra elèctrica i veu principal: Quimi Portet.
Baix i veus: Antonio Fidel.
Guitarra elèctrica: Jordi Busquets.
Bateria: Xarly Oliver.

Crec que Quimi Portet és un talent únic al món, i ho puc demostrar. Repto qui sigui que dugui un alemany, un austríac, una russa i cinc txeques i un txec a veure, escoltar i sentir qualsevol artista que triïn d’allà on els plagui. Segur que pertot es poden trobar músics formidables que els deixarien bocabadats, però només n’hi ha un que destil·li una força inefable que els impel·leixi a adquirir, entre tots plegats, la discografia completa de l’intèrpret en qüestió, un cop acabat el concert, i sigui, alhora, capaç de deixar-los prou hipnotitzats com per convèncer-los que, tot i havent entès poc d’allò que l’Astre canta (honestament, tinc contrastat que ser català tampoc no garanteix una major comprensió de la lírica portetiana, però tant se val) mai a la vida no tornaran a veure res de similar enlloc.

Aquesta afirmació pot semblar agosarada, però puc fer-la, perquè he fet la prova: sóc un convençut militant portetofílic i no me n’amago: vaig persuadir els meus amics  -de procedència tan diversa com ja he avançat, estudiants estrangers de català, becats a la Universitat Catalana d’Estiu- d’assistir al concert del vespre del dia 20 d’aquest mes d’Agost (que quan escric això som a punt de deixar enrera) a la Plaça de la Vila de Prada, i en van sortir tan entusiasmats com jo. La seva felicitat fou completa quan, inquirit sobre el sentit de la lletra d’alguna de les cançons més marcianes de l’Astre, els vaig avisar que no miressin de desentranyar significats obscurs, que en Portet és un dels hereus (l’hereu avantatjat, de fet -què hi puc fer, ja he donat pistes que en sóc fanàtic!) del surrealisme, un dels millors invents catalans de tots els temps, junt amb el pa amb tomàquet (no feu cas dels falsaris que diguin que fou a d’altres contrades que va néixer aquest lisèrgic corrent filosòfic i moviment artístic, encara menys dels qui gosin de manllevar-nos el títol d’inventors de l’esmentada menja).

Acompanyat per l’Orquestra Revolucionària dels Soviets del Golf de Sant Jordi, Portet va fer un repàs prou exhaustiu a la seva discografia, dedicant especial atenció al darrer treball, “La Terra és Plana“, editat a finals de l’any passat, i amanint l’actuació amb observacions sornegueres a propòsit dels allà congregats i a la salut del respectable. De la interpretació de l’Astre (intercomarcal) -que va lluir rutilant, i va entonar sencera “La Rambla” amb veu nasal, a petició del públic- i la seva banda només es pot dir que fou portentosa -o portetosa, que, pel cas, és ben bé el mateix. Pel que fa al públic -devots d’arreu dels països catalans i de part de l’estranger -mercès, d’una banda, a la gràcia del músic, de l’altra, a la tasca propagandística d’un servidor, perdoneu la immodèstia- cal destacar la presència d’un animador local en notable estat etílic que no va deixar de dansar davant de l’escenari i de lloar amb udols guturals el seu ídol -l’ídol de tots- de manera inintel·ligible per a la resta, amb l’excepció de l’homenatjat: “Entre guapos ens entenem”- explicà, l’Astre, per il·luminar-nos a tots.

La vetllada va arribar al seu punt més àlgid quan Portet va ser capaç de fer escenificar als presents una nit de total follia rockera, valent-se únicament del seu carisma i magnetisme personal: instà el públic assistent a l’acte a abraonar-se cap a l’escenari i esgarrapar-li els pantalons, mentre interpretava magistralment un riff mut de guitarra i mirava enlaire fent veure que s’esgargamellava, amb una ganyota que feia pensar en la imminència d’un crit salvatge que no va arribar a emetre, per tal d’evitar als amplificadors un empatx de decibels, se suposa: “Que la premsa faci fotos i demà als qui fullegin els diaris i ens vegin retratats els sembli que això és l’hòstia!”, deia. Doncs bé, no sé si se’n van publicar enlloc, de fotografies del concert, però sóc testimoni que ho va ser, realment, l’hòstia, aquell esdeveniment. Friso per tornar a veure de nou l’Astre en directe: jo també t’estimo, Truita.

Joan-Albert Ros

ACTUALITZACIÓ (9/13/2005 1:48 PM): Podeu trobar aquesta entrada -reproduïda íntegrament- a la secció de reculls de premsa sobre l’Astre (intercomarcal) de la seva pàgina web, juntament amb extractes de tota mena de periòdics i revistes. Gràcies per la referència, Senyor Portet!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: