MOMENT DE LUCIDESA

LLAGOSTA

Quan et lleves, de nou, amb els peus al capçal del llit en una habitació que, tot i ser la teva, sembla prou endreçada, i et bull el cap i qui et desperta és aquella gran llagosta vermella mig desenfocada que et duu per desdejuni una safata curulla de caramels i llimacs i et saluda desitjant-te bon vespre abans de demanar-te que escuris el plat amb un crostó de pa de motlle ressec que ha estat quatre mesos a la nevera de la veïna, saps que t’has tornat a equivocar.

El més eficaç, llavors, és fingir que vas recordar que havies de passejar el peix i canviar l’aigua als espinacs, i cridar que vas complir i ho vas fer, doncs, i defugir qualsevol responsabilitat, tot culpant qui t’ha preparat l’esmorzar del cafarnaüm que t’envolta.

No és que no en sàpigues més, és, de fet, que no saps res.

De res.

Joan-Albert Ros

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: