CRITS EN EL BUIT

Sobre Dead Space, un videojoc de ciència-ficció i horror d’EA Games per a Xbox 360, PS3 i PC.

Qui hagi seguit el que la crítica especialitzada ha anat dient de Dead Space pot haver llegit lloances diverses: que és un tros de joc, que cap afeccionat al gènere i als bons videojocs no se l’hauria de perdre, que és del millor que ningú pugui jugar actualment a cap plataforma… Bé, doncs la meva opinió no és ben bé la mateixa.

El joc no m’ha semblat bo, només. Potser no és una obra mestra, però es tracta d’un joc excel•lent. M’ha entusiasmat. Perquè sóc un incondicional del gènere i perquè rarament he trobat títols que em sorprenguin, o que satisfacin les meves expectatives, fora d’alguna saga clàssica i celebèrrima que ha narrat plagues successives de morts vivents i que s’ha anat superant entrega rere entrega, tot i algun sotrac. “Dead Space” t’atrapa i arribes a pensar “això és el que jo volia, per fi, un joc de supervivència (survival horror) futurista ben fet”. Però el joc de l’estudi Visceral Games, editat per Electronic Arts, va més enllà, i t’ofereix quelcom que no havies arribat a somiar. El joc beu d’Alien, de Ridley Scott, de The Thing, de John Carpenter, d’Event Horizon, de Paul W.S. Anderson, i de grans pel•lícules i best-sellers de ciència-ficció, però, dins del seu mitjà, arriba a transcendir-los, i aporta noves idees al gènere i ofereix encert rere encert. A falta d’acabar el joc, puc dir que l’evolució de l’acció és un continu crescendo. Perquè tot comença amb una bomba atòmica narrativa d’unes quantes megatones i a partir d’aquí la cosa no para d’anar en augment.

Cal aprofitar qualsevol petit respir en els primers episodis, perquè en endavant els trobarem molt a faltar, i si enfrontar-nos a tres o quatre necromorfs pot posar-se enrevessat, no vulgueu saber el que se sent en combatre simultàniament contra sis o set bestioles de menes i mides ben diferents. Hi ha una manera específica d’abordar cadascuna d’aquestes espècies d’éssers. Per ara, fins i tot he tingut ja ocasió de comprovar que hi ha algun ens al qual només és possible sobreviure en el cas -en ocasions realment improbable- que l’arribem a esquivar. Hi ha oponents que es regeneren una vegada i una altra, no importa amb què els atiïs. Sempre tornen i rarament ho fan sols. Haurem de resoldre trencaclosques a cada pantalla, de fet, vèncer molts dels enemics amb els que ens trobarem, fase rera fase, farà que ens haguem de trencar, en algun moment, les banyes. La munició és relativament escassa, però és que ni equipat amb munició suficient per a cadascuna de les armes que portem, no podem estar segurs d’arribar a superar les hordes d’extraterrestres malhumorats que ens sotgen.

Per si tot això fos poc, ni els companys de la nau amb què arribem a la colònia minera Ishimura, ni cap dels éssers humans (la majoria agonitzants) amb els qui ens toparem a bord de l’enorme arca espacial semblen dignes de massa confiança. O estan rematadament guillats, o terriblement trastornats o tenen els seus propis i foscos motius i semblen disposats a deixar-nos penjats tan aviat com en tinguin ocasió.

El disseny artístic de personatges i escenaris és brillant i, al costat d’uns efectes sorprenents, el títol aconsegueix una atmosfera totalment opressiva i aclaparadora, sovint ens faltarà l’aire en les escenes que tenen lloc en el buit i que són realment angoixoses. La gairebé nul•la propagació d’ones sonores en aquestes condicions farà que haguem d’estar realment atents a tot allò que passi al nostre voltant. Haurem d’aprendre, a més, a moure’ns en escenaris de gravetat zero, en els que en qüestió de segons el sostre o les parets poden convertir-se en el terra, gràcies a les soles magnètiques del vestit del nostre protagonista, i fer-nos canviar per complet la percepció de l’entorn.

Podem millorar l’equipament del personatge que conduïm i ampliar-ne l’arsenal, però això vol temps i diners: haurem de passar alguna estona davant de bancs de treball en els que podrem convertir en més letals les eines que fem servir… sempre que comptem amb prou crèdits per a anar adquirint nodes d’energia suficients per fer efectives les millores.

En principi, “Dead Space” no cridava excessivament l’atenció. S’ha anat fent un lloc en els rànquings gairebé sense fer soroll, tot i que la campanya de promoció l’ha acompanyat d’un còmic i d’una pel•ícula d’animació que encara no sé si paga la pena de buscar. Espero que tingueu ocasió de jugar-lo, perquè es tracta d’una joia, un pastís digne dels més exquisits paladars, per això no puc fer menys que recomanar-vos aquesta meravella. Espero haver picat la curiositat dels qui haurien deixat passar “Dead Space”, em sembla que val molt la pena.

Amb el pretext d’aquesta ressenya he dibuixat una petita caricatura que reflecteix el neguit que experimenta el jugador en desplegar el menú… És realment imprudent jugar al tres en ratlla hologràfic pels racons d’aquesta nau espacial de malson! Feu clic al dibuixet de sota per tal de veure la il•lustració.

Joan-Albert Ros

Jan Terrabastall a 'Dead Space'

Aquesta breu ressenya ha estat publicada al web especialitzat en videojocs vadejocs.cat. I la il•lustració ha estat remesa a un concurs organitzat per Sony Computer Entertainment.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: