Archive for the Esport Category

CRACS

Posted in Esport with tags , , , , , , , , , , on 30 Abril 2008 by Joan-Albert Ros

Davant de l’espectacle pirotècnic més car del món (és a dir, molt soroll per a no res), amb el partit absurd del Barça a Old Trafford contra el Manchester United i, sobretot, a punt de cloure una segona temporada sense obtenir trofeus futbolístics ni fruits tangibles de cap mena amb els que obsequiar els afeccionats, s’imposa una reflexió lingüística aplicada a l’esport.

És trist, però, filològicament parlant, un cas de paronímia degut a la implantació d’un mot d’origen estranger amenaça de fer-nos perdre el sentit original d’una paraula ben nostrada.

Només cal fer un cop d’ull al vetust diccionari Pompeu Fabra. Transcric:

crac m. Dit d’un home d’escassa vàlua en un concepte o altre“.

Penso que és hora de recuperar la semàntica catalana del vocable i considerar, sense complexos, que gairebé tota la plantilla de Rijkaard, home per home, es mereix ser distingida amb tan onomatopeic títol: Són uns cracs de collons. Això sí, sense ca (k), cal evitar l’anglicisme, perquè els autèntics fenòmens escassegen, i de figures en tenim ben poques.

Joan-Albert Ros

BARÇA CAMPIÓ

Posted in Esport with tags , , , , , , , , , , , , , , , , on 20 Mai 2006 by Joan-Albert Ros

Champions

El Barça màgic de Frank Rijkaard pren el testimoni dels dibuixos animats del Dream Team de Johan Cruyff i comença un nou cicle a Europa. L’equip blau-grana va aconseguir dimecres 17 de maig la Lliga de Campions, la segona del club, després de capgirar un matx advers amb gols d’Eto’o i Bellettii, i deixant Thierry Henry i el seu Arsenal bocabadats i esmaperduts. L’endemà, el Camp Nou va acollir una festa de celebració desbordant amb actuacions musicals dels grups Macedònia, Frenètic, Cris Juanico i els Mags de Binigall, Rauxa, The Tropicals, Sabor de Gràcia, Ara Mateix, Elèctrica Dharma, Gossos, Lax’n’ Busto i l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu. El grup teatral Els Comediants va servir un dels seus imaginatius i vistosos espectacles, que va donar pas a l’homenatge als jugadors, que van brindar el trofeu a l’afició, que es va congregar a l’estadi i que va seguir la rua que va dur la copa pels carrers de la ciutat. Tot això, després d’una temporada extraordinària en la que l’equip ha guanyat també la lliga estatal, com va fer l’any passat.

Buf!… Evidentment, tots els culés estem contents. Ara bé, potser en comencem a fer un gra massa, amb tanta xerinola; si aquest agost guanyem la súper-copa què ens espera? El Camp Nou convertit en Port Aventura? Focs artificials de Canaletes a Montjuïc? Jan Laporta i Txiki Begiristain fent salts mortals per la Rambla?

Que vagin per feina tots plegats i que comencin a preparar la propera temporada, ja farem de nou el mico quan toqui, que n’haurem acumulat prou ganes, però ara toca deixar-lo de fer una estona, que mentre festejàvem deuen haver passat altres coses al món, i sembla que ni les ràdios ni els Telenotícies no se n’adonen. O potser és que ha passat el de sempre, crisi del tripartit, referèndum i estatut fins a les sopes, homes que maten dones i nens i que se suïciden després?

Evidentment, és això darrer. Ara entenc que ningú no informi de res més. Seguim fent gresca, acabem-nos d’empatxar, doncs: visca el Barça, visca Catalunya lliure, anem anant cap a Ítaca i ara tiro perquè em toca. Que cansat que és guanyar-ho tot; embolicat amb la bufanda i fent voleiar banderes, hi ha hagut un moment en el que gairebé he envejat la tranquil•litat grisa i l’ensopidíssim avorriment madridista dels darrers anys. Afortunadament, se m’ha passat llançant unes serpentines.

Joan-Albert Ros

%d bloggers like this: