Archive for the Videojocs Category

CRITS EN EL BUIT

Posted in Videojocs with tags , , , , , , , , , , , , , on 29 Novembre 2008 by Joan-Albert Ros

Sobre Dead Space, un videojoc de ciència-ficció i horror d’EA Games per a Xbox 360, PS3 i PC.

Qui hagi seguit el que la crítica especialitzada ha anat dient de Dead Space pot haver llegit lloances diverses: que és un tros de joc, que cap afeccionat al gènere i als bons videojocs no se l’hauria de perdre, que és del millor que ningú pugui jugar actualment a cap plataforma… Bé, doncs la meva opinió no és ben bé la mateixa.

El joc no m’ha semblat bo, només. Potser no és una obra mestra, però es tracta d’un joc excel•lent. M’ha entusiasmat. Perquè sóc un incondicional del gènere i perquè rarament he trobat títols que em sorprenguin, o que satisfacin les meves expectatives, fora d’alguna saga clàssica i celebèrrima que ha narrat plagues successives de morts vivents i que s’ha anat superant entrega rere entrega, tot i algun sotrac. “Dead Space” t’atrapa i arribes a pensar “això és el que jo volia, per fi, un joc de supervivència (survival horror) futurista ben fet”. Però el joc de l’estudi Visceral Games, editat per Electronic Arts, va més enllà, i t’ofereix quelcom que no havies arribat a somiar. El joc beu d’Alien, de Ridley Scott, de The Thing, de John Carpenter, d’Event Horizon, de Paul W.S. Anderson, i de grans pel•lícules i best-sellers de ciència-ficció, però, dins del seu mitjà, arriba a transcendir-los, i aporta noves idees al gènere i ofereix encert rere encert. A falta d’acabar el joc, puc dir que l’evolució de l’acció és un continu crescendo. Perquè tot comença amb una bomba atòmica narrativa d’unes quantes megatones i a partir d’aquí la cosa no para d’anar en augment.

Cal aprofitar qualsevol petit respir en els primers episodis, perquè en endavant els trobarem molt a faltar, i si enfrontar-nos a tres o quatre necromorfs pot posar-se enrevessat, no vulgueu saber el que se sent en combatre simultàniament contra sis o set bestioles de menes i mides ben diferents. Hi ha una manera específica d’abordar cadascuna d’aquestes espècies d’éssers. Per ara, fins i tot he tingut ja ocasió de comprovar que hi ha algun ens al qual només és possible sobreviure en el cas -en ocasions realment improbable- que l’arribem a esquivar. Hi ha oponents que es regeneren una vegada i una altra, no importa amb què els atiïs. Sempre tornen i rarament ho fan sols. Haurem de resoldre trencaclosques a cada pantalla, de fet, vèncer molts dels enemics amb els que ens trobarem, fase rera fase, farà que ens haguem de trencar, en algun moment, les banyes. La munició és relativament escassa, però és que ni equipat amb munició suficient per a cadascuna de les armes que portem, no podem estar segurs d’arribar a superar les hordes d’extraterrestres malhumorats que ens sotgen.

Per si tot això fos poc, ni els companys de la nau amb què arribem a la colònia minera Ishimura, ni cap dels éssers humans (la majoria agonitzants) amb els qui ens toparem a bord de l’enorme arca espacial semblen dignes de massa confiança. O estan rematadament guillats, o terriblement trastornats o tenen els seus propis i foscos motius i semblen disposats a deixar-nos penjats tan aviat com en tinguin ocasió.

El disseny artístic de personatges i escenaris és brillant i, al costat d’uns efectes sorprenents, el títol aconsegueix una atmosfera totalment opressiva i aclaparadora, sovint ens faltarà l’aire en les escenes que tenen lloc en el buit i que són realment angoixoses. La gairebé nul•la propagació d’ones sonores en aquestes condicions farà que haguem d’estar realment atents a tot allò que passi al nostre voltant. Haurem d’aprendre, a més, a moure’ns en escenaris de gravetat zero, en els que en qüestió de segons el sostre o les parets poden convertir-se en el terra, gràcies a les soles magnètiques del vestit del nostre protagonista, i fer-nos canviar per complet la percepció de l’entorn.

Podem millorar l’equipament del personatge que conduïm i ampliar-ne l’arsenal, però això vol temps i diners: haurem de passar alguna estona davant de bancs de treball en els que podrem convertir en més letals les eines que fem servir… sempre que comptem amb prou crèdits per a anar adquirint nodes d’energia suficients per fer efectives les millores.

En principi, “Dead Space” no cridava excessivament l’atenció. S’ha anat fent un lloc en els rànquings gairebé sense fer soroll, tot i que la campanya de promoció l’ha acompanyat d’un còmic i d’una pel•ícula d’animació que encara no sé si paga la pena de buscar. Espero que tingueu ocasió de jugar-lo, perquè es tracta d’una joia, un pastís digne dels més exquisits paladars, per això no puc fer menys que recomanar-vos aquesta meravella. Espero haver picat la curiositat dels qui haurien deixat passar “Dead Space”, em sembla que val molt la pena.

Amb el pretext d’aquesta ressenya he dibuixat una petita caricatura que reflecteix el neguit que experimenta el jugador en desplegar el menú… És realment imprudent jugar al tres en ratlla hologràfic pels racons d’aquesta nau espacial de malson! Feu clic al dibuixet de sota per tal de veure la il•lustració.

Joan-Albert Ros

Jan Terrabastall a 'Dead Space'

Aquesta breu ressenya ha estat publicada al web especialitzat en videojocs vadejocs.cat. I la il•lustració ha estat remesa a un concurs organitzat per Sony Computer Entertainment.

VADEJOCS I JOXPOD, PARLANT DE VIDEOJOCS EN CATALÀ

Posted in Videojocs with tags , , on 9 Mai 2006 by Joan-Albert Ros

Si a cap tafur dels videojocs catalanoparlant se li acut d’escorcollar la xarxa de xarxes a la recerca de novetats sobre la seva dèria en la seva llengua, el més probable és que aviat constati que, fora d’articles esporàdics en blocs i mitjans d’informació generalistes que -molt de tant en tant- ressenyen més que no analitzen algun lliurament de les darreres aventures infogràfiques d’algun personatge amb prou fama, no hi ha, precisament, massa fonts especialitzades on assabentar-se de les darreres noves d’aquest món. Per sort, escassetat no és absència, i hi ha qui cobreix dignament aquest buit.

Recentment he descobert un parell de fòrums en català sobre el tema, i he de dir que, cadascun a la seva manera i prou diferenciadament, s’ocupen amb professionalitat d’un camp que, normalment, és analitzat potser des d’una gran afició, però sobretot des de l’amateurisme. Es tracta de VaDeJocs i Joxpod, que són, respectivament, el primer portal exclusiu de videojocs i el primer podcast sobre aquest mateix tema, en català.

El fòrum de Joxpod es troba actualment en hores baixes, penso que perquè l’equip que se n’encarrega és jove i ara s’acosta la selectivitat. Tot i això, han emès cinc programes descarregables que, amb algunes pegues, estan prou bé, i és notable l’evolució experimentada pels locutors des de la primera gravació; espero que properament oferiran més arxius amb nous continguts, perquè la línia és prometedora. El cas és diferent, pel que fa a VaDeJocs, un lloc web d’actualitat amb fòrum, que ha anunciat darrerament la presència d’un corresponsal seu a l’E3, l’Electronic Entertainment Expo, a Los Angeles.

El seguiment en viu i en directe i en català del que és, probablement, l’esdeveniment de l’any en el món dels videojocs, converteix VaDeJocs en un mitjà de referencia obligada per a qualsevol addicte, i el col·loca al mateix nivell que els selectes mitjans especialitzats acreditats que s’ocuparan d’informar puntualment de l’acte per als seus països respectius. Penso que cal celebrar la iniciativa de VaDeJocs, i espero que sorprenguin properament el fandom català amb grans notícies, entre les quals, com han avançat, hi haurà la remodelació de la seva seu virtual al ciberespai amb una interfíce millorada.

Joan-Albert Ros

GENS IMPERFECTE

Posted in Videojocs with tags , , , , , , , , , on 26 Desembre 2005 by Joan-Albert Ros

MARVELNEMESIS

MARVEL NEMESIS – RISE OF THE IMPERFECTS
© 2005 Electronic Arts Inc. © 2005 Marvel Comics.

Electronic Arts va sorprendre tothom en anunciar aquest joc de lluita, i és que la companyia dels Sims és, sobretot, coneguda per jocs d’esports, però no de lluita precisament, ni per versions de personatges de còmic sota llicència. Fins no fa pas massa, qui tenia els drets dels personatges de Marvel era Capcom, que va aconseguir fa uns quants anys fer vibrar les màquines recreatives de mig món amb jocs impressionants, com X-Men – Children Of The Atom, Marvel Super Heroes, Marvel Super Heroes vs. Street Fighter, X-Men vs. Street Fighter o Marvel vs. Capcom, que avui tenen ja un cert regust retro.

La versió recent dels X-Men com a RPG oferta a X-Men – Legends per Activision potser feia pensar que EA Games intentaria quelcom de similar, però aquest nou joc té potser més a veure amb els de Capcom, pel que fa a format -tot i l’ús de gràfics 3D- que no pas amb el més recent d’Activision.

Per a aquest joc Marvel i EA han creat una història -que té, també, la seva versió en còmic- en la que els personatges de l’editorial s’enfronten amb éssers dotats de grans poders a les ordres d’un científic guillat. Potser l’argument no és res d’extraordinari, però en el desenvolupament de la sèrie i del vídeo-joc ha intervingut un dels guionistes estrella dels darrers anys a la casa de les idees, Mark Millar. Per als dissenys de personatges, EA ha comptat amb els llapis i els pinzells de Jae Lee, per a la versió de PS2, i amb els de Terry i Rachel Dodson per als de PSP. A banda d’aquest aspecte visual, prou rellevant, en consideració a l’art dels dibuixants implicats, prou diferent, les dues versions del joc tenen també altres diferències. I, a jutjar pel que s’ha comentat en fòrums i mitjans especialitzats de la versió per a PlayStation 2, això és una sort per als usuaris de PlayStation Portable.

Malgrat la nombrosa quantitat de crítiques negatives que ha rebut aquest joc a d’altres plataformes (la seva versió per a PS2 no ha deixat content gairebé ningú), Marvel Nemesis PSP resulta molt entretingut i eficaçment dissenyat, i s’ha adequat a les característiques de la petita de Sony. La intel·ligència artificial dels contrincants no sorprèn negativament, com en la versió de saló. Potser el jugador trobarà a faltar les animacions explicatives de la història (substituïdes a PSP per quadres de text), o un major nombre d’escenaris (n’hi ha set disponibles), o bé més personatges clàssics de Marvel (hi ha  divuit combatents, la història comença amb només dos personatges i caldrà anar desbloquejant els següents; deu pertanyen a Marvel, els altres vuit són Imperfectes, de disseny exclusiu per al joc, per tant).

Els moviments de cada combatent són els que qualsevol bon aficionat als còmics esperaria que fossin, i tampoc no decebrà als qui només esperin trobar-hi acció i no coneguin les aventures impreses dels herois participants. Habituar-se als controls pot dur un cert temps, per això els creadors del vídeo-joc han introduït la possibilitat de triar entre dues configuracions de comandament possibles, tot i que un cop acostumats al maneig de cada personatge, veurem que aprendre com es mou cadascun d’ells, tot i els distints poders i atributs físics específics, no és cosa complicada. Els escenaris permeten interacció i destrucció progressiva, així com l’ús d’elements d’atrezzo com a arma. El sistema de cartes que confereix capacitats i poders extres, lluny de fer-se confús i de dificultar l’acció (cosa que sí que passa a Ac!d, la versió de Metal Gear per a PSP), esdevé de gran ajuda a l’hora de derrotar contrincants més poderosos. Tot i la limitació d’escenaris, triga prou a fer-se repetitiu i garanteix hores de joc, considerada la quantitat de participants diferents amb poders particulars i exclusius.

Joan-Albert Ros

%d bloggers like this: