Archive for the Xarxa Category

PERDONEU LA IMMODÈSTIA

Posted in Xarxa with tags , , , on 21 Abril 2006 by Joan-Albert Ros

PERDONEU LA IMMODÈSTIA

Remenant el bloc, després de molt de temps de no fer-ne cap cas, he trobat que hi ha hagut un visitant recent que hi ha arribat via Google (cosa que passa sovint, i que em fa certa gràcia, perquè a vegades la relació entre el mot o la frase introduïts al motor de cerca i el meu espai arriba a ser bastant agafada pels pèls), amb una consulta prou curiosa, i amb un primer resultat encara més pintoresc, diria jo. D’entre les paraules més freqüents direccionades a aquest lloc hi ha les relatives a la telenovel·la de més èxit de TVC, als grups i intèrprets musicals dels que he escrit, o a algunes de les pel·lícules i dels còmics ressenyats. En aquest cas, però, a algú sense res millor a fer se li ha acudit d’introduir “blocs guapos de msn spaces” com a cerca.

blocs

No només m’ha fet riure el que ha escrit aquest internauta anònim, sinó el fet que Google consideri el meu un bloc “guapo”. No cal dir que sóc conscient que les màquines són estúpides -a falta d’un millor qualificatiu- i per això se m’ha acudit de tafanejar una mica per saber quin és “el bloc més guapo de msn spaces”. No m’ha sorprès que el cercador em fes el salt… Però confesso que m’ha frustrat una mica constatar que “el més guapo” no era pas el meu. Ja és trist que persones fal·libles com jo siguem tan cagadubtes, però penso que cal exigir que aquest coi de cercador s’aclareixi, perquè no pot ser que el primer resultat pel que fa a “blocs guapos” sigui el meu, però que, en canvi “el bloc més guapo” en sigui un altre que figura segon de la llista en la primera cerca.

Estaria indignadíssim, sinó m’hagués fet tan cofoi que cercant allò dels “blogs guapos” i clicant segur que tinc sort aparegués el meu web a la pantalla!

Joan-Albert Ros

EPIC

Posted in Xarxa with tags , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , on 11 Agost 2005 by Joan-Albert Ros

EPIC 2014, una animació en flash sobre la futura història dels mitjans, a càrrec de Robin Sloan i Matt Thompson, música d'Aaron McLeran; [© 2004 Museum of Media History (Tampa Bay Federal District, Florida)]

“L’any 2014 el New York Times ha quedat offline, les fortunes del Quart Poder s’han esvaït. Què ha passat amb els mitjans tradicionals? Què és EPIC?”
Un comentari a propòsit d’una història de comunica-ficció.

Aprofitant la recent publicació, per part de la Universitat Oberta de Catalunya -dins dels Reculls d’Actualitat de la seva Biblioteca Virtual- de l’estudi “ELS ‘BLOCS’: EL NOU FENOMEN DE LA COMUNICACIÓ” (un treball d’anàlisi que fa un compendi significatiu d’aquests “diaris en línia, personals, corporatius i temàtics que van sorgir al final dels anys noranta i que en l’actualitat apunten amb força com un nou mitjà de comunicació”), em permeto de comentar una animació en flash que fa ja temps (des de novembre de l’any passat) que circula per la xarxa: una possible futura història dels mitjans, narrada en clau prou apocalíptica: EPIC 2014.

El vídeo, editat el 2014 per un suposat Museum of Media History (amb seu inexistent al districte federal de Tampa Bay, Florida; EEUU), narra en passat, partint del 1989 i fins arribar a la data fal·laç d’edició de la cinta, els canvis profunds que els mitjans han anat experimentant d’ençà de l’aparició d’internet i el gir copernicà que, a partir del 2003 suposà (està suposant, de fet, en temps real) l’explosió de l’eina definitiva d’autopublicació virtual: els blocs, o weblogs, també anomenats bitàcoles digitals.

La gravació, a càrrec de Robin Sloan i Matt Thompson, de The Poynter Institute (Facultat de Periodisme i Estudi dels Mitjans de Florida, EEUU), comença de manera similar a com ho fa “Història de dues ciutats“, de Charles Dickens, amb la frase “és el millor dels temps, és el pitjor dels temps”, i presenta, de manera potser enrevessada, però remotament factible i prou convincent, les lluites de poder entre les grans corporacions tecnològiques i les aviat obsoletes fortunes del Quart Poder. El documental mostra una successió de fets recents i d’altres que representa que s’esdevindran en un futur no gaire llunyà que acabaran amb la premsa tal i com avui la coneixem. L’accés a l’actualitat, a qualsevol mena de contingut, no es trobarà ja subjecte a franges horàries o encotillada pel jou de la publicitat. Serà l’espectador o el lector qui triarà què vol veure -llegir, videar– i quan. A més, mercès als blocs, la perspectiva de cada usuari de la teranyina informàtica és una torre de guaita tan vàlida com la dels antics mitjans i com la de qualsevol altre individu per explicar el món.

Aquest és l’escenari en el que una hipotètica fusió, el 2014, entre el portal Amazon.com i Google, el motor de cerca més avançat i efectiu de la xarxa, donaria lloc a EPIC, les sigles, en anglès, de Construcció d’Informació Personalitzada en Evolució: el modern sistema mitjançant el qual és filtrada i personalitzada -d’acord amb els gustos, ubicació, interessos… de cada receptor- tota la informació llençada per un nombre ingent d’emissors i, alhora, potencials destinataris d’uns missatges -això sí- eminentment trivials i de qüestionable certesa.

Potser el treball d’Sloan i Thompson menysté o fins i tot obvia el paper d’avenços importants en el camp de les telecomunicacions (què hi ha del primer navegador, Netscape?, o d’eBay?, o de Napster, i de les xarxes d’intercanvi de fitxers peer 2 peer, i del Bit Torrent?), i en canvi, en magnifica d’altres d’aparentment més irrellevants (Friendster, o Tivo). De totes formes, i tot i aquestes petites pegues, el panorama que aquesta ficció augura és inquietant, com a mínim: crec que el resultat final és molt interessant, i la realització és brillant; a més, els autors del curt n’han penjat més recentment una nova versió, EPIC 2015, que afegeix en la cronografia d’avenços tecnològics que han d’acabar per dur-nos a l’eclosió d’EPIC algun nou aspecte que originalment havien passat per alt (com el podcasting –la transmissió de música i imatges entre diversos usuaris, principalment a través del gravador i reproductor portàtil iPod) i que matisa i suavitza l’horitzó que se’ns presagiava. Prova del ressò que ha obtingut la història d’Sloani Thompson és el fet que ja hi ha hagut qui, per si de cas, ha adquirit els dominis d’internet epic.com, googlezon.com, i museumofmediahistory.com. Probablement, el futur no serà ben bé com EPIC ens el pinta… Però si acaba assemblant-s’hi hi ha qui hi guanyarà prou.

Joan-Albert Ros

________________________________________

A continuació teniu una versió del text del vídeo en català. Espero que sigui prou acurada; en tot cas, disculpeu els errors de traducció que hi pugui haver. Els colors diferencien en el text les dues versions de l’enregistrament. En taronja, es tracta de text comú a les dues versions, en verd, només a la primera, i en groc, només a la segona).

EPIC, la futura història dels mitjans?

“És el millor dels temps, és el pitjor dels temps”. L’any 2014 el poble té accés a una quantitat d’informació fins llavors inimaginable.
Tothom hi contribueix d’alguna forma.
Tothom hi participa per crear un mitjà de comunicació dinàmic. Tot i això, d’alguna manera, la Premsa, tal com la coneixeu, ha deixat d’existir. La fortuna del Quart Poder ha decaigut. Les organitzacions de notícies del segle XX han quedat enrera, són el vestigi d’un passat no gaire llunyà.
El camí cap el 2014/2015 va començar a la fi del segle XX.
El 1989, Tim Berners-Lee, un informàtic del laboratori de física de partícules de CERN a Suïssa, inventa la World Wide Web.
El 1994 veu la fundació d’Amazon.com. El seu jove creador somia una botiga que ho vengui tot. El model d’Amazon, que acabaria essent l’estàndard per a les vendes a través d’Internet, construït a partir de recomanacions personalitzades automàtiques: una botiga que pot fer suggeriments.
El 1996, dos programadors de Stanford creen Google. El seu algorisme imita el llenguatge d’Amazon, tracta els enllaços com a recomanacions, i aquest principi enforteix el motor de cerca més efectiu del món.
El 1999, TiVo transforma la televisió, en alliberar-la de les restriccions del temps i la publicitat. Gairebé ningú que ho prova torna al sistema tradicional. Aquest any, una punt-com anomenada Pyra Labs obre Blogger, una eina personal de publicació.
Friendster comença el 2002, i centenars de milers de joves el poblen amb un mapa increïblement detallat de les seves vides, els seus interessos i les seves xarxes socials. També el 2002, Google llança Google News, un portal de notícies. Les organitzacions de notícies tremolen. Google News està completament editada per ordinadors. El 2003, Google compra Blogger. Els plans de Google són un misteri, però el seu interès per Blogger no és estrany.
2003 és l’Any dels Blogs.
2004 seria recordat com l’any en què tot va començar.
Reason Magazine envia als seus subscriptors una edició personalitzada de la revista, amb una foto satèl·lit de les casa de cada destinatari a la portada del seu exemplar, i informació a mesura de cada subscriptor.
Sony i Philips llancen el primer paper electrònic fabricat en sèrie.
Google llança GMail, amb un gigabyte d’espai d’emmagatzematge per a cada usuari.
Microsoft llança Newsbot, un servei de notícies socials.
Amazon llança A9, un motor de cerca basat en la tecnologia de Google que incorpora recomanacions d’Amazon.
Google compra Picasa, una eina per organitzar imatges. I llavors, a l’agost, les accions de Google comencen a cotitzar-se en el mercat borsari. Inundada de capital fresc, la companyia compra Keyhole, una companyia que fa un mapa del món amb imatges que es poden veure a Internet. Google també comença a digitalitzar i indexar les biblioteques del món. L’iPod d’Apple inspira el podcaster i amb això s’inicia l’era de la ràdio personal. Cadascú pot transmetre els seus propis pensaments i la seva pròpia música directament als equips musicals dels altres.
I llavors Google es fa públic. Banyada en nou capital, la companyia fa una adquisició major. Google compra TiVo.
2005: en resposta als recents moviments de Google, Microsoft compra Friendster.
Apple llança el wifiPod, un reproductor de mitjans portàtil amb càmera integrada, que pot enviar i rebre podcasts i imatges sense parar.
2006: Google combina tots els seus serveis, TiVo, Blogger, GMail, Google News i totes les seves cerques dins Google Grid, una plataforma universal que ofereix una quantitat funcionalment il·limitada d’espai d’emmagatzemament i ample de banda per a allotjar i compartir continguts de tota mena. Sempre online, accessible des de qualsevol lloc. Cada usuari tria el seu propi nivell de privacitat. Es poden emmagatzemar continguts de forma segura a Google Grid, o publicar-los per tal que tothom els vegi. Mai havia estat tan fàcil per a ningú, per a qualsevol, poder crear continguts de la mateixa manera que pot consumir-los.
2007: Microsoft respon la remuntada de Google amb Newsbotster, una xarxa social de notícies i una plataforma de periodisme participatiu. Newsbotster qualifica i resumeix notícies, basant-se en allò que els amics i col·legues de l’usuari estan llegint i veient, i permet a tot el món de comentar allò que veu.
L’ePaper de Sony és més barat que el paper ordinari aquest any. És el mitjà que tria Newsbotster.
El 2008 veiem l’aliança que competirà amb les ambicions de Microsoft. Google i Amazon uneixen forces per formar Googlezon. Google hi posa la Google Grid i la seva tecnologia de recerca. Amazon, per la seva banda, facilita el motor social de recomanacions i la seva immensa infraestructura comercial. Junts, usen un coneixement detallat de la xarxa social de cada usuari, de dades demogràfiques, hàbits de consum i interessos per oferir una personalització total de continguts i publicitat.
Aquest any, el New York Times canvia el model de subscripció pagada per la seva versió online, encara que els computadors indexadors de Googlezon accedeixen lliurement a part del seu contingut.
La Guerra de les Notícies del 2010 és notable, i les actuals organitzacions de notícies no hi prenen part.
Finalment, Googlezon fa escac i mat a Microsoft amb funcionalitats inabastables per a la capacitat del gegant del programari. Usant un nou algorisme, els ordinadors de Googlezon construeixen noves notícies de forma dinàmica, extraient frases i fets de totes les fonts de contingut i recombinant-les. L’ordinador escriu una nova notícia per a cada usuari. Usant nous algorismes, els computadors de Googlezon revisen les notícies per extreure noms, llocs i imatges i altres elements de context, separant fets de cites, i convertint estadístiques en equacions flexibles. Després, Googlezon reclassifica, recalcula i recombina aquestes peces soltes amb la informació de cadascú -les anotacions de bloc, les compres… la vida. De sobte, les notícies són més rellevant que mai.
Les guerres de notícies de 2010 destaquen perquè, en realitat, cap organització periodística no hi participa. Googlezon i Microsoft s’enfronten amb els seus serveis cada setmana.
El 2011, el Quart Poder, endormiscat, prova d’aixecar-se, per primer i darrer cop, per intentar resistir. The New York Times Company denuncia Googlezon, mantenint que els “bots-esquarteradors” de la companyia estan violant de llei de copyright. El cas va a la Cort Suprema, que el 4 d’Agost del 2011 decideix en favor de Googlezon.
El diumenge 9 de març de 2014, Googlezon treu EPIC.
Benvingut al nostre món.
L’Evolving Personalized Information Construct és el sistema pel qual la nostra caòtica informació és filtrada, ordenada i lliurada. Tothom hi contribueix ara, amb la seva bitàcola digital, amb les imatges de la càmera del seu mòbil, amb reportatges en vídeo, o investigacions completes. Molta gent cobra una petita part dels colossals ingressos per publicitat de Googlezon, proporcional a la popularitat de les seves aportacions.
EPIC produeix un paquet personalitzat de continguts per a cada usuari, usant els seus gustos, els seus hàbits de consum, els seus interessos, la seva situació demogràfica, la seva xarxa social, per donar forma al seu producte.
Ha sorgit una nova generació d’editors ‘freelance’, gent que ven la seva habilitat per connectar, filtrar i prioritzar els continguts d’EPIC.
Tots subscrivim diversos editors; EPIC ens permet barrejar i marcar les seves eleccions com vulguem. En el millor dels casos EPIC és un resum del món, editat pels lectors més experimentats, més profund i ampli que qualsevol cosa vista abans.
Però, en el pitjor dels casos, i per a massa gent, EPIC és amb prou feines una col·lecció de banalitats, incertes en gran part, de mires estretes, superficial i sensacionalista. Però EPIC és allò que volíem, és allò que vam escollir, i el seu èxit comercial va apropiar-se d’antuvi de qualsevol discussió sobre mitjans i democràcia o sobre ètica periodística.
Avui, el 2014, el New York Times ha quedat desfasat. El 2014 el New York Times deixa de publicar-se en format web,com a feble protesta, el Times ha esdevingut un simple butlletí imprès per a l’elit i la gent gran.
El 2015 Pinki Nankani, una ‘refugiada’ de la difunta edició digital del New York Times, es troba amb una nova vocació periodística: Comença a recol·lectar a través d’un filtre de GPS, les transmissions que emet el veïnat. Alguns creuen que ella és una estrella del servei de notícies local i cada cop més veïns comencen a enviar-li la seva informació per formar part d’aquesta xarxa.

EPIC 2014, text de Robin Sloan i Matt Thompson
[Traducció: J-A Ros]

ESMENAR LES PLANES

Posted in Xarxa with tags , , on 3 Juliol 2005 by Joan-Albert Ros

 VISITA 'http://spaces.msn.com/' [©2005 Microsoft]

Males notícies per a tots els navegadors i editors de la bitacolosfera dels espais msn: Microsoft ha inhabilitat els temes visuals que molts bloggers hem incorporat al disseny dels nostres espais fora dels marges que la companyia havia designat per a cada post. Així, si més no de moment -sembla una mesura cautelar- quan un usuari amb prou nocions de llenguatge html intenti modificar el disseny del seu web, es trobarà que les imatges que miri d’afegir fora de la columna de comentaris hi quedaran embotides de mala manera.

Probablement, la companyia ha decidit vetar aquesta activitat, perquè molts usuaris (i m’incloc en el grup de -diguem-ho així- “infractors”) ens havíem servit d’aquest aspecte per tapar el logotip de la marca amb dissenys de capçalera personalitzats. Fa amb prou feines una setmana, Edit It  -un programa en línia totalment compatible amb els spaces, creat per un informàtic xinès molt actiu anomenat Sanall Cobain, que el va concebre per tal de permetre editar text html a cada autor- fou desactivat, però Microsoft va sorprendre poc després els usuaris en incorporar totes les funcions del giny a l’editor de text per defecte dels seus espais. Aquesta mesura, doncs, va servir, sorprenentment, per millorar l’interfície i consolidar la versatilitat dels espais de bitàcola que ofereix msn.

Però no han actuat similarment pel que fa a l’adjunció d’arxius flash en els espais: No se sap ben bé per què, han suprimit del tot aquesta eventualitat. Així, és d’hora encara per saber si -com ha avançat la companyia en un dels seus comunicats- els usuaris serem privats finalment de personalitzar els propis espais fora dels estrets paràmetres de disseny que Microsoft permet de sèrie.

Potser caldria que Bill Gates i la seva gent s’adonessin que allò que distingia els seus espais d’aquells que ofereixen els seus competidors no era, només, el seu aspecte eminentment lúdic i d’ús senzill, sinó també el seu gran ventall de possibilitats de personalització -mercès a l’ús de codi- que ara estan coartant. Podran argumentar, com avança M. Madrigal en el seu web sobre personalització d’espais (imprescindible!, el trobareu a la llista d’enllaços de xarxa) que els seus són els únics espais integrats a un servei de missatgeria en temps real tan popular com és MSN Messenger, però no podran evitar deixar els internautes amb la sensació que les seves bitàcoles han esdevingut més avorrides.

Joan-Albert Ros

L’ACTUALITAT, MÉS ACCESSIBLE

Posted in Xarxa with tags , , , , on 29 Abril 2005 by Joan-Albert Ros

VISITA 'http://www.telenoticies.com/' [© Televisió de Catalunya, S.A. i CCRTV Interactiva, S.A.]

REPORTATGE

El web d’informació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) http://www.telenoticies.com/ posa a l’abast d’un clic de l’usuari les darreres notícies de l’actualitat
La naturalesa del format i la contínua actualització de continguts suposen una important retallada de distàncies entre els serveis informatius dels mitjans audiovisuals i els de la ràdio
La informació, a un clic

El lloc d’internet dels serveis informatius de Televisió de Catalunya funciona com una plataforma multimèdia destinada a la difusió d’informació que aprofita la versatilitat del format web per servir a l’usuari continguts contínuament actualitzats. El visitant té la possibilitat de navegar de la mateixa manera que ho faria en el web d’un diari, però també d’accedir a enregistraments de vídeo i d’àudio extrets dels diferents espais dels serveis informatius de TVC.

La pàgina inicial obre amb un cibertira -que serveix d’enllaç al punt de partida quan s’ha iniciat la navegació- amb el disseny clàssic del Telenotícies, que identifica el lloc d’internet amb el programa. Tanquen la capçalera els accessos ràpids principals als vídeos breus -oferts com a arxius Windows Media– del sumari i principals reportatges de les darreres emissions del Telenotícies, l’obertura de La nit al dia i la de l’Info-K (l’informatiu juvenil del K-3) i una línia amb la data i els principals i més recents titulars.

La resta de la pàgina d’inici o Portada es divideix en franges verticals: A l’esquerra, un menú d’accés ràpid condueix a les diferents àrees del web l’usuari-espectador; estructurades com ho estan les d’un periòdic (Internacional, Política, Comarques, Societat, Cultura, Ciència i Tecnologia, Comunicació, Esports, Opinió, El Temps), però que compta amb un afegit multimèdia (Vídeos, Àudios); un hipervincle que engloba un seguit de reportatges rellevants més enllà de la data en la que van ser emesos i/o publicats (Especials) i d’un apartat que persegueix la interactivitat i potencia la intervenció del públic (Fòrums, Usuaris). Hi trobem també un àgil cercador de notícies, així com un calendari que permet trobar-ne de dies anteriors del mes en curs, l’accés a reportatges eminentment estadístics en pop up i a diferents serveis.

Les dues columnes centrals de la pàgina d’inici estan dedicades a les informacions recents més importants. La columna major, a l’esquerra, pren la forma d’un sumari, on les notícies són mínimament desenvolupades; les clouen uns links a Notícies relacionades i Informacions complementàries, molt útils per a efectuar el seguiment de les informacions. A la dreta d’aquesta columna, una de més petita compila la resta de titulars, que -com en el cas del sumari- per ells mateixos serveixen d’enllaç a una altra pàgina on es pot llegir la notícia completa.

A la franja dreta de la pàgina hi trobem un espai d’enquesta als usuaris, l’accés a informacions comarcals i vincles a les notícies de les diferents terres dels Països Catalans, l’enllaç a l’apartat d’opinió -se’ns mostra el títol de l’article i el nom del signant-, un petit quadre amb informacions meteorològiques esquemàtiques de les quatre capitals de província del Principat (que condueix l’usuari a la pàgina d’El Temps), i un seguit d’enllaços a d’altres webs (la de la ponència parlamentària per al nou Estatut d’Autonomia, la del canal 3/24, la del servei d’esports i la de l’Agència Catalana de Notícies). També se’ns ofereix la possibilitat de conèixer les pàgines d’altres programes dels serveis informatius de TVC, mitjançant els enllaços als webs de 30 Minuts, 60 Minuts, Àgora, Els matins a TV3, El medi ambient, Info-K, i Parlament.

Revolució digital i competència per als mitjans d’informació tradicional

El lloc d’internet dels informatius de Televisió de Catalunya és un servei accessible d’ús força instintiu, amb uns continguts ben estructurats i de factura gairebé impecable. Com que es manipula un volum d’informació ingent, pot haver-hi llacunes, i no és difícil que l’usuari es trobi que cerca quelcom que no hi ha manera de trobar al web, sobretot si espera accedir a continguts audiovisuals informatius pretèrits digitalitzats; però aquesta lògica mancança està ben resolta mercès al servei de còpies de TVC, al qual hom pot dirigir-se per tal d’aconseguir l’enregistrament d’un determinat reportatge emès a l’espai 60 minuts, per exemple.

La contínua actualització del lloc serveix per a dur els mitjans audiovisuals, tradicionalment més lents, a competir amb la immediatesa de la ràdio. Dir que l’aparició d’internet ha suposat una revolució comunicativa és, avui dia, assenyalar un fet obvi. Si bé premsa, ràdio i televisió han coexistit fins fa poc, jugant papers similars però alhora específics, ara ens trobem que hi ha quelcom que integra totes aquestes facetes comunicatives en un sol suport, al qual ja no és necessari accedir des d’un ordinador personal; n’hi ha prou amb un PDA o amb un telèfon mòbil per estar informat des de gairebé qualsevol lloc del món. Per descomptat, la xarxa de xarxes i els mitjans tradicionals continuaran convivint durant molt de temps, però el web http://www.telenoticies.com és una bona mostra de com premsa, ràdio i televisió poden ser integrats en una sola plataforma al servei de la informació.

Joan-Albert Ros

%d bloggers like this: